CONSPIRACIÓ : "Amèfrica existeix, és un somni errant, un lloc al que acudir quan l'esperança s'ha de retrobar". O. Briz

  Archivos
Jan 06 [3]
Nov 05 [2]
Oct 05 [6]
Sep 05 [25]
Aug 05 [2]


Sindicación
Artículos
Comentarios


Enlaces
l'Avanç
Llevant UE
Penya Llevantinista Tòtil
Portal Granota
Tot sobre música en valencià
Valencianisme.com
ZoomBlog

 
Inicio | Mi Perfil | Suscríbete al blog
Main
General posts
 

Courtois torna a la titularitat

Enlace permanente January 9th, 2006, 10:27

TOP 10
  1. Riga
  2. Descarga
  3. Cavallero
  4. Alexis / Camacho
  5. Harte
  6. Sandro
  7. Ettien
  8. Jesule
  9. Culebras
  10. Courtois
TOP 5
  1. Yago
  2. Curro / Jose Serrano
  3. Limones
  4. Juanra
  5. Juanjo
| Referencias (0)


 

Propòsits de l'any nou

Enlace permanente January 9th, 2006, 9:59

Després d'un periode de proves en el que he demostrat sobradament la meua inconstància, em propose per a l'any nou actualitzar el bloc almenys una vegada a la setmana. Com sempre continuarem amb el Top10 i el Top5 de jugadors del Llevant. A més, incloure el llistat del Mercat de Músiques de GandiaTV i com sempre, comentaré aquelles notícies que em semblen d'interés. Procuraré que les errades informàtiques que de tant en tant dóna l'allotjament no m'afecten a l'hora d'escriure. I recorreré a la primera persona com manen els cànons.

Dues notícies m'han interessat darrerament. Ambdues relacionades amb la política d'Amèrica Llatina -i que remalament queda l'expressió, sembla que els romans arribaren a conquerir-la. La primera, la proposta de reducció del consum energètic feta per Fidel Castro. D'ara endavant substituiran les antigues bombetes per unes altres noves i de baix consum. Sembla el més raonable per a un país menut i amb escassos recursos econòmics. És el més raonable per tothom. Amb una diferència: el sistema polític cubà possibilitarà l'extensió generalitzada d'aquesta tecnologia, al contrari del que passa als estats capitalistes on sols la conscienciació dels ciutadans promou el canvi. Això o mirar els beneficis i l'estalvi que a la llarga proporcionen aquestes bombetes. Però el capitalisme i el seu aliat fidel i ànima, el consumisme, busquen més aviat la rendibilitat immediata. Mireu sinó les rebaixes i el sensesentit que suposa que milers de ciutadans, després de gastar-se el que no tenen en Nadal, tornen a buidar les prestatgeries dels establiments comercials en gener. Que anar de rebaixes haja esdevingut una activitat més com qualsevol altra. Com qui va al cinema, llig un llibre o visita un museu, hi ha moltíssima gent que va de rebaixes. Amb una única finalitat: comprar i gastar en busca d'allò barat pel que vam pagar molts més diners en Nadal. Per allò "barat" que probablement no ens faça cap falta. Un dels meus propòsits per l'any nou és no anar de rebaixes. Passe olímpicament -i això vol dir que cada quatre anys ja em va bé.

L'altra notícia és la victòria d'Evo Morales i la seua gira de visites arreu del món. El seu jersei de ratlles que intenten interpretar com un recolzament a un dels productes més preuats de la seua terra: la llana de qualitat. Potser siga això, potser també que desconeix el protocol, a mi em sembla més bé, horrible el jerseiet. Com també els uniformes militars de Fidel Castro, la boina de Chávez o el passamuntanyes del Subcomandante Marcos, ara "delegado cero". Com tota aquella roba que porta uns valors afegits que sols veig en les persones. Marcos, Chávez, Castro o Morales sabran de sobra que eixos elements del seu vestuari són a hores d'ara, més que roba. És la lògica del capitalisme: tant portes damunt, tant vals. I si el que duus damunt no respon als paràmetres generals del consumisme, aleshores ets un antisistema, que significa, ni més ni menys, que existeixes en tant que oposició al sistema. Tot açò ho dic relacionat amb certs "ghetos" de suposada "extrema esquerra" on has d'anar vestit d'una determinada manera o et miren mal. I això és el més preocupant: que aquells que s'autonomenen d'esquerra -infantil, més que extrema- no toleren el vestuari dels altres. I quan dic "tolerar" em referisc a mirar amb desdeny aquells diferents. La tolerància i el respecte són dos paraules d'esquerra i de tot aquell que s'hi considere. I allò que el vestuari diu molt de nosaltres, una màxima del capitalisme per trobar el producte adequat per a cada consumidor. Així que deixem-se d'idiotades. Morales es va posar el jersei perquè estem en hivern. I punt. Cadascú que veja el que vulga. A mi em va semblar perfecte tot i que no me'l posaria mai. No m'agraden eixe tipus de jerseis. Ni les jaquetes de pana de Gonzàlez ni les perruques de Carrillo. Ni menys encara les corbates. De totes les robes que tinc la més preuada és una dessuadora Ressy amb cremallera que té més de vint any. A franges blau obscur i blau clar. És per a mi un símbol de resistència davant el capitalisme. I curiosament, sembla "moderna": ni més ni menys: està de moda. I per a mi és tan preuada com totes les esmentades robes que he esmentat o el vestit-jaqueta roig de Rita Barberà. Cadascú es vist com pot i com vol i no està obligat a més. El que conta, sempre, no és ja el que hi ha sota la roba sinó dintre del cap. I això, per moltes marques que es lluisquen, no canvia. Afortunadament, no la cultura i l'educació no es compra en diners. Al meu entendre, eixe és un dels grans fracassos del capitalisme: hi ha gent que arriba a rica sense haver llegit mai ni un sol llibre. Sense cultura. Sense idees. Únicament amb diners. Així ens va...

| Referencias (0)


 

Benestar bhutanés

Enlace permanente October 15th, 2005, 16:32

En 1972, Jigme Singye Wangchuk és coronat rei de Bhutan i decideix que allò important per a una comunitat i els seus membres no són els diners sinó el benestar i la prosperitat solidària. Ho comenta en un article a El País José Vidal-Beneyto, qui comenta com els indicadors econòmics actuals, com el PIB, amaguen darrere del creixement econòmic la reducció laboral, la precarització de l'ocupació, les despeses socials i ecològiques i una paradoxa quant més riquesa mostren els Comptes Nacioanls més pobres i més destrosses naturals i socials generem. No cal anar massa lluny per comprovar com aquest "desarrollismo" urbanístic del litoral valencià porta aparellada la destrucció del medi ambient -des del paisatge fins el malgastament d'aigua-, la precarització i temporalització del treball -la tendència cap al sector serveis ja sabem el que comporta-, i això sí, més producció de riquesa econòmica per als amos d'aquestes infrastructures. Els diners dels jubilats del Nord d'Europa van ara a les seues mans. La resta fem de criats amb una pagueta curta i gràcies a les hores extra i festius i a callar. En resum, l'economia hauria d'estar al servei de la felicitat del ciutadà -com que eixe concepte és tan abstracta diguem-li benestar i prosperitat solidària- i no al contrari. Que ací per molt que cresca l'economia i el PIB cada dia estem més pobres i per no poder, no podem ni comprar una vivenda. Demanar que siga "digna" sembla ja un gra massa.

47.000 quilòmetres quadrats. 1.500.000 habitants (32 per quilòmetre quadrat). Monarquia hereditària amb forts poders però no absoluts (sense dret de veto, per exemple). Els diputats li han de renovar la seua confiança cada tres anys per majoria de dos terços. El poder legislatiu està en mans d'una assemblea consultiva de 150 membres. 100 els escullen els cap d'aldea i els 50 restants, el rei i el clergat budista (uns 6000 lames). La capital és Thimbu.

Bhutan és un xicotet regne entre el Tíbet i l'Índia. El nom ve del sanscrit "Bhotant" que signfica "el final del Tíbet" o de Bhu-Uttan, "terra alta". Els bhutanesos s'hi refereixen a al seu propi país com Druk Yul "la terra del drac del tro" i a ells mateix com "drukpa". És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern -què van a contar-nos les dades econòmiques... la satisfacció dels seus ciutadans amb la seua vida?- i un 90% dels intercanvis comercials es realitzen amb l'Índia. El 70% de la població és budista, un 25 hinduista i un 5% mussulmana. L'idioma oficial és el dzongkha junt a l'anglés per a les relacions internacionals. La classe més culta -i alta, mireu els intercanvis comercials- acostuma a parla hindi. També hi ha una minoria de parla nepalí. Una anècdota: l'esport amb més èxit és el tir amb arc i després, el futbol.



| Referencias (0)


 

Tabac barat

Enlace permanente September 27th, 2005, 17:38

Llegia que un terç dels fumadors de tabac ros se n'han passat a les marques barates... I què esperaven si és per vici? Crec que no en queden ni quatre que fumen tabac per vacil·lar, la majoria ho fem per necessitat i perquè ens agrada -tot i que la putada és que quan no ens agrada, també ho necessitem. Puc dir des que m'he passat al tabac barat que fumant el mateix he reduit a la meitat el meu pressupost mensual en tabac. I promet que quan en 2006 entre en vigor la llei que prohibeix fumar als llocs de treball, ho deixaré. Ara, vaig a encendre'm un cigarret.
Comentarios 1 | Referencias (0)


 

Una bona i una dolenta

Enlace permanente September 23rd, 2005, 12:52

Per on voleu que comence? Per la bona, que és més curt. Hem obtés el domini .cat. I dic "hem" i no "han" perquè a tots els catalanoparlants, nascuts o no al principat, ens beneficia i identifica com a comunitat cultural en la xarxa de xarxes i això, no està gens malament. Hi ha qui li ha paregut fatal -el Consell valencià, sempre tractant d'ocultar els que creiem i practiquem la llengua- i determinats sectors han demanat un domini .val. No és això. Ens cal un domini .pv que ens identifique com a País Valencià. I tant! Però la nostra llengua i totes les pàgines dedicades a ella, poden gaudir ja del seu domini específic .cat, vàlid per a tot l'àmbit lingüístic en tant que la nostra llengua, internacionalment, s'anomena catalana. Ens agrade o no.

La dolenta és l'estatut. El lamentable, deplorable i esperpèntic espectacle que PP i PSOE, Castellanos i Pla, van donar a Madrid. Degueren pensar "por ahí llegan los paletos valencianos". Sort de tindre l'Agustí i la Isaura a Madrid. Sort de poder sentir des d'aquella tribuna eixe nom que tant amaguen "País Valencià". Sort que la resta d'Estat se'n pogués adonar que ací ni som ni volem ser tots com Camps i Pla, Pla i Camps. El de Pla però, és més greu. Del PP s'ho esperàvem. De Pla, no. La poca credibilitat que tenia per a mi la va acabar de perdre eixe dia. I de debò us dic que em fa el mateix que el 2007 governe Camps que Pla. Si el PSOE no vol un govern del PP, que vote per l'esquerra en la investidura. Que tots dos són iguals.

PD: I oblidem-se del 5%. Hem de superar-lo siga com siga, la situació és ja d'extrema gravetat. I les Corts Valenciane no representen -per culpa del llindar electoral, és cert- que ací 1 de cada 10 (almenys) veu les coses de manera diferent als dos partits majoritaris. Els hem de fer forat i guanyar-los terreny com siga. I si el 2007 no s'aconsegueix el pacte pot ser massa tard...

| Referencias (0)


 

Ronald català

Enlace permanente September 19th, 2005, 19:54

| Referencias (0)


 

FAVA i la tornada a l'escola

Enlace permanente September 19th, 2005, 19:29

| Referencias (0)


 

FAVera Major

Enlace permanente September 19th, 2005, 18:41

A F.A.V.A. també tenim la nostra pròpia falla i, com no, la nostra fallera major!

| Referencias (0)


 

Mc Catalanitzat

Enlace permanente September 19th, 2005, 16:29

Açò demostra el que hem dit quan hem presentat la Mc F.A.V.A.: els Mc Donald's són valencianistes de cap a peus! I si no, fixeu-vos en la imatge!

| Referencias (0)


 

Maleït hal·logen!

Enlace permanente September 15th, 2005, 1:50

Tinc una torres de CDs amb un llum gradual. Com que estava fabricat a Xina i veia eixa bombeta cilíndrica tan moderna, pensava que en fondre's no hi hauria recanvi. I sí, set mesos després en uns grans magatzems trobe el repost indicat -indicat per la caixera perquè jo sols duia un adhesiu cutre que duia la torre i que he intuït que probablement indicava el repost. La qüestió és que quan l'he canviat, no anava. I no és barat, l'hal·lògen eixe.














L'he tocat amb les mans. I això no es fa, perquè és quarç i per la mateixa grassa de la pell pot deixar de funcionar. També he aprés, tret tot d'un buscador d'Internet, que els seus raigs ultravioleta són molt perjudicials i per això aquests llums venen provistos d'un protector de vidre que l'hal·lògen no duu -per això quan el toques, es fot. També diu que si el llum és gradual, com el meu, s'esgota abans el recanvi perquè l'hal·lògen demana treballar amb la màxima intensitat. Són més menuts que les bombetes normals i són més eficients -consumeixen menys energia- encara que en consumeixen més dissipant calor al medi que fent la seua pròpia funció: llum. I sabeu com funciona? Doncs com les bombetes de filament. Apunteu que s'acaba "la incandescència que produeix el llum es fonamenta en l'altíssima temperatura d'escalfament a la que arriba el filament". Més clar, llum.

| Referencias (0)


Artículos anteriores en Main


Blog alojado en ZoomBlog.com

 

 

<<   October 2022    
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31      

Categorías
Main [17] Sindicar categoría
Afonismes [5] Sindicar categoría
Llevant UE [13] Sindicar categoría
Música en valencià [3] Sindicar categoría